CANTÀR E ORATHIÒN DEL SÒL, NÒSTRO FRADÉL E COLÒR DE-A CREATHIÒN.

Che i Te lòde, che i Te glòrie,
che i Te onòre e i Te inbenesìse dùti,
Ti che Te s’è sù àlt, Te pôl fàr tùt.
Tu s’è bòn e Te ne vòl bèn.

Pàr Ti, Sinjòr, la nòstra ‘mirathiòn,
pàr e maravèie de-a To creathiòn,
che noàntri pòre-gràmi no s’èn njànca
dènji de menthionàr al To nòme.

Bràho Sinjòr pàr dùt el univèrso,
ròba de gràn valòr, produthiòn de-e To màn.
Pàr prìmo pàl sòl, nòstro fradèl,
che lù el ne scàlda e el ne fa cjàro vìa pàl dì,
e l’è sù in thìma, bèl, e el ne dà ‘na idèa de Ti.

Ma Tu se stàt bràho ànca, Sinjòr sànto,
pàr vìa de-a lùna, sorèa nostra, e pàr e stèe bèle
che Te à picà in cièl e che le sciantidhèa
e le lùzhèga àlte, cjàre e lusènt.

Gràthie un grùn e Te lòden, Sinjòr bòn,
e s’èn contènti un mùcjo ànca pàl vènt, e pàl ària
e le nèhole, el calìgo e ‘l serèn e pàr tùt el tènp
che Tu ne dèdica pàr tègner-ne vìvi.

Amirathiòn e gràthie tànt, càro Sinjòr, pàr el àcua,
nostra conpànja e jutànte, che la ne ocòre tànt
e la ne và bèn, ùmie, cjàra e de valòr.

E Te dòn gràthie, nòstro Sinjòr, pàr vìa dèl fògo
ch’èl ne scalda, el ne fà cjàro de nòt, el inpìzha el scùro
e el crepetèa cò-e fulìsche liègro e contènt.

Te benèdizhèn Sinjòr pà-a nostra tèra,
che la è co fa ‘na màre pàr noàntri:
la ne dà da vìver e la ne mantièn co- a so biàva,
el formènt, la ùa, i fiòr, i frùti, e fòje e cheàltre èrbe vèrde.

Che i Te lòde Sinjòr, ànca pàr cuèi che i perdòna
pàr amòr Tòo, no desmentegàndo po’ cuèi
che i stà màl, che i tribola, che i è màl cjapàdi
e che i fà fadìga pàr tiràr ‘vànti.

Fortunài cuèi che i tièn bòta chièti e co soportathiòn,
parchè Ti dàl àlt Tu ghe darà ‘na coròna
pàr prèmio e pàr piathèr.

No òn njènt da riclamàr njànca cuànde
che rìva nostra sorèa mòrt vestìda de nègro,
che tànt dùti noàntri ‘vèn da morìr,
e ànca cuà Ti Tu s’è providèntha!

El pèzho al è pàr cuèi che la mòrt la li càtarà
incrostàdi de gròpola de pecà mortài.
Liègri invèzhe cuèi che i à capì el To pensièr pàl mòndo
e i vìf segòndo i To sàni consìli!
Pàr lòri no ghe sarà ‘na seconda mòrt!

Lodè liegramèntre e benedizhè
el nòstro sànto, bòn , pròvido Sinjòr;
onorè-lo e rengrathiè-lo, scoltè cuèl che ‘l ve dìs,
che Lù el cjàcola pàl vostro bèn.

Lasè-ve guidàr co mesteghèzha
e no stè fàr còme le càvre màte,
che le sàlta e le bàla fìn che le se rònpe le zhàte.



de Chèco da Asìsi

(Voltà pàr vèneto patòc de-a Thànca Piàve da Nerio de Carlo)